Els límits de phpMyAdmin i del navegador són restriccions de la interfície, no necessàriament de MySQL. Augmentar tots els temps pot continuar fallant al proxy o deixar una importació parcial desconeguda. Per a bases grans són més segurs el restaurador de l’allotjament o el client MySQL amb registres i punts de control.
Conserva el bolcat original i el seu checksum abans de transformar-lo.
Valida l’origen
Anota el nom, bytes, compressió, checksum, eina o ordre d’exportació, versió de base, charset i hora.
Comprova abans d'importar:
el bolcat es descomprimeix complet
capçalera SQL i versió
sentències CREATE o USE
prefix de taules
charset i collation
recompte de taules i files d'origenNo publiquis un fitxer amb secrets en una URL.
Fes còpia de la destinació
Exporta o crea una instantània de la destinació encara que sembli buida. Confirma la base objectiu i la configuració de WordPress.
Assaja en una altra base de staging. No importis mai sobre l’única producció sense reversió.
Comprova el disc: entrada comprimida, SQL expandit, dades MySQL i temporals poden coexistir.
Entén els límits del navegador
upload_max_filesize, post_max_size, memòria, temps PHP i timeout del proxy poden aturar phpMyAdmin. Augmentar-los amplia el consum i la superfície d’atac.
Utilitza l’importador de cPanel o Plesk si admet fitxers grans i mostra el progrés. No mantinguis phpMyAdmin amb límits extraordinaris permanentment.
Un timeout del navegador no demostra que el servidor hagi aturat la importació.
Prefereix la línia d’ordres
En un allotjament autoritzat, transmet el bolcat al client MySQL sense escriure la contrasenya a l’historial:
mysql --user=DB_USER --password --host=DB_HOST DB_NAME < backup.sqlExecuta en un terminal protegit i amb l’usuari correcte. Captura stderr i el codi de sortida, i desa l’SQL fora de l’arrel pública.
Per a bolcats comprimits, utilitza el mètode compatible de streaming i confirma que detecta fallades de la canonada.
Gestiona importacions parcials
Si ha fallat un intent, llista les taules i compara recomptes abans de repetir. Tornar a executar un bolcat amb INSERT simples pot crear duplicats o errors de clau primària.
El més segur sol ser recrear una destinació buida dedicada i importar des del principi. Confirma que no ha rebut escriptures de producció.
No eliminis la base equivocada; resol els noms i les còpies exactes abans.
Divideix només en límits SQL
Si no hi ha CLI, utilitza un importador fiable que analitzi SQL i reprengui entre sentències. No tallis per bytes o línies dins d’un INSERT múltiple, cadena entre cometes o procediment.
Registra l’ordre, checksum i finalització de cada fragment. Tanca l’accés públic a l’importador en acabar.
No enviïs dades privades de WordPress a serveis en línia per dividir SQL.
Tracta errors de versió i collation
Les versions de MySQL o MariaDB poden rebutjar collations o modes SQL d’un altre servidor. Conserva l’error exacte i tria una collation compatible segons l’idioma i les dades.
No substitueixis declaracions de charset a cegues: els emojis i el contingut multilingüe es poden corrompre sense avís.
Prova caràcters accentuats i suplementaris després d’importar.
Comprova la integritat de l’aplicació
Una importació pot acabar correctament i contenir un WordPress antic o incompatible. Compara administradors, tema i connectors actius, dates més recents i opcions essencials.
Revisa auto-increments i metadades òrfenes amb eines que entenguin WordPress. Els buits als ID són normals. Confirma que cron i les migracions de connectors no reescriguin taules quan es carrega el web. Mantén correu i integracions desactivats durant la validació.
Verifica el web restaurat
Compara taules i files i actualitza URL mitjançant eines compatibles amb serialització quan calgui. Prova l’accés, desament, metadades, cron i cerca.
Conserva els bolcats xifrats segons la política. El manteniment recurrent ha de documentar i provar una ruta d’importació adequada a la mida real; una còpia no és útil si l’única interfície no la pot acceptar.