El missatge genèric «Error HTTP» pot amagar un límit de mida, un temps d’espera, permisos incorrectes, disc o inodes esgotats, falta de memòria durant el processament, un bloqueig del tallafoc o una resposta REST o AJAX invàlida. L’estat HTTP real i el registre de PHP permeten separar aquestes causes.
Abans de canviar límits, conserva un fitxer de prova segur i anota’n la mida i les dimensions.
Construeix una comparació controlada
Prova primer un JPEG o PNG petit creat per tu i després el fitxer que falla. Registra l’extensió, els bytes, les dimensions i el mode de color.
Compara:
imatge petita i imatge que falla
JPEG, PNG o WebP compatibles
carregador del navegador i Mitjans > Afegeix
mateix usuari i un altre rol autoritzat
No utilitzis documents confidencials durant el diagnòstic.
Inspecciona la petició de pujada
Obre la pestanya Xarxa i anota l’endpoint, l’estat, la resposta i la durada. Segons el context, WordPress pot utilitzar async-upload.php o una ruta REST.
Un 413 apunta al límit del servidor o del proxy; un 403, al tallafoc o als permisos; un 500, a PHP; i un timeout, al processament. Fins i tot una resposta 200 amb HTML inesperat pot acabar mostrant «Error HTTP».
Oculta galetes, nonces i URLs privades.
Compara els límits efectius
Revisa upload_max_filesize, post_max_size, el límit de memòria, el temps d’execució i la mida màxima del cos al servidor web o CDN. Fes-ho sobre la versió de PHP que atén realment la web.
post_max_size ha d’incloure tota la petició i superar la mida del fitxer. Augmentar el límit de PHP no modifica automàticament el d’Nginx, Apache o Cloudflare.
Aplica canvis justificats des de cPanel, Plesk o la configuració compatible amb el servidor.
Revisa disc, inodes i carpeta temporal
PHP escriu inicialment en una carpeta temporal i WordPress mou després el fitxer a uploads. Totes dues ubicacions necessiten espai, inodes disponibles i permisos correctes.
Cerca missatges com «failed to write» o «open_basedir». No apliquis permisos 777 de manera recursiva. Les còpies de seguretat i les memòries cau poden esgotar la quota encara que uploads ocupi poc.
Inspecciona el processament de la imatge
Després de pujar l’original, WordPress genera diferents mides mitjançant GD o Imagick. Una fotografia molt comprimida però de gran resolució pot requerir centenars de megabytes quan es descodifica.
Revisa errors de memòria o de biblioteca. Redueix dimensions abans de pujar i elimina només les mides que no necessitis mitjançant codi mantingut.
No desactivis la validació MIME per forçar l’acceptació d’un fitxer problemàtic.
Comprova tipus de fitxer i seguretat
Confirma que l’extensió, el MIME i els bytes reals coincideixen. WordPress també restringeix tipus segons el rol.
Revisa amb precisió qualsevol filtre propi:
add_filter( 'upload_mimes', function ( $mimes ) {
// Add only a business-required, safely handled type.
return $mimes;
} );
No permetis PHP executable ni formats que el servidor no pugui tractar amb seguretat.
Relaciona tallafoc, REST i AJAX
ModSecurity pot marcar un nom, un camp o unes metadades concretes. Un connector de seguretat també pot bloquejar l’endpoint. Cerca l’hora i l’identificador de la regla abans de crear cap excepció.
Mantén l’excepció tan estreta com sigui possible i conserva l’escaneig i els límits. Exclou les respostes autenticades de la memòria cau pública.
Revisa EXIF i altres metadades
WordPress pot llegir EXIF o IPTC per obtenir el títol, el peu o l’orientació. Un bloc de metadades mal format pot fer fallar un únic fitxer després que els bytes ja s’hagin pujat.
Crea una còpia sense metadades i compara-la. No esborris indiscriminadament informació de copyright. Recorda que algunes fotografies inclouen coordenades GPS.
Comprova quotes de multisite i rols
En multisite poden existir límits de tipus, mida i emmagatzematge independents de PHP. L’administrador de xarxa i el del lloc poden obtenir resultats diferents.
Revisa la quota actual i amplia-la només si hi ha una necessitat real i prou espai per a originals, miniatures i còpies. No concedeixis unfiltered_upload de manera general.
Verifica el cicle complet del mitjà
Puja imatges representatives i comprova metadades, miniatures, inserció, accés i eliminació. Regenera únicament les mides necessàries.
Vigila disc, inodes, errors fatals i pujades fallides. Que una imatge petita funcioni no garanteix que els recursos editorials habituals es processin de manera segura.